Cites documentals i fonts: Rambla

" Rambla.- En 1848 es començà a treballar en la construcció del Passeig o Rambla, que ha arribat a tenir una llargada de més de 800 metres amb una amplada de 18 metres per terme mitjà. Des de llavors pot dir-se que data la població nova de carrers ben alineats que, estenent-se primer a dreta i esquerra de la Rambla, ha acabat per rodejar gairebé per totes parts l'antiga vila." (p. 125)

"Camps de "Recreo".- Aquest nou lloc d'esplai s'inaugurà, amb una representació de sarsuela en el seu magnífic teatre que després fou destruït per un incendi, el dia 21 d'abril de 1867. Contenia les dues espaioses sales que donen a la Rambla destinades al servei de cafè, bells jardins amb estanys, sortidors, ocelleres i glorietes -tot destruït, més tard, en construir el tercer teatre, car el segon també fou devorat per les flames- i l'espaiós saló de ball que segurament és el major de Catalunya." (p. 140)

"La Rambla! Els afores de la vila sortint de la volta dels Escolapis. A la dreta hi havia unes margenades altes i camps on els corders hi tenien les rodes per a filar. Des de la Placeta del Fort (avui de Pi i Margall), un marcat pendent portava aigua de les pluges a la Rambla. L'aigua de la Plaça i carrer de Manresa desembocava a la Rambla. Per aturar el corrent s'hi plantaren dos rengles d'acàcies i fou batejada amb el nom de Rambla. Gairebé totes les rambles de Catalunya tenen el mateix origen: rieres seques on s'hi planten arbres per a defensar-les." (p. 14) "Els Escolapis tancaven el Pedregar amb construccions tan altes com la seva pròpia església i per un arc del mateix edifici s'entrava a la Rambla que és avui i que llavors tenia solament dos rengles d'arbres (acàcies). Molt part d'avall de la Rambla hi havia quatre cases." (p. 20)

"El cafè de can Jan Parallé fou un dels primers edificis que es bastiren sortint de la volta dels Escolapis, a la riera seca batejada amb el nom de Rambla." (p. 44)

"La Rambla s'anava poblant: Ara un edifici, ara un altre, començava a fer goig. L'Oliver féu bastir una casa senyorial, un dels millors edificis que hi ha a la població. Sòlida, espaiosa i amb el jardí gran com un parc. Si els altres propietaris haguessin continuat la construció porxada, ara ens podríem passejar, encara que plogués, sense mullar-nos per bona part de la Rambla." (p. 95) "Els Camps de Recreu foren bastits en ple camp. La Rambla era curta. No arribava, de bon tros, a la via. No eren com avui ni el frontis ni el Teatre. Quan s'inaugurà hi feren sarsuela còmica. "La Suripanta" fou l'obra d'inauguració. [...] El foc al cap d'un temps destruí el teatre i s'aixecà l'actual. En tots els focs grossos corria la veu que s'hi havia trobat un paper que deia: "Sóc mussol i vaig tot sol; si el torneu a fer el tornaré a cremar". No crec que això fos veritat, puix les repeticions de foc han estat rares." (p. 145)

"En Rifós era propietari dels Camps de Recreu, cafè, jardí i teatre. Aquest propietari fou requerit a vendre la finca per a instal·lar-hi un convent de monges. La penya que diàriament hi anava a prendre cafè, tarda i vespre, composta de Josep Gorina, Griera, Morral, Llonch, Sallarès Deu, Codina i altres, assabentats el projecte que els anava a foragitar d'aquell local de la Rambla, abans de deixar que l'edifici es transformés en convent, determinaren col·lectivament quedar-se amb la finca; i així ho feren. Una sèrie de representacions d'òpera inaugurà la propietat dels nous amos de l'esbarjo que pretenien les monges. El millor és que cadascú s'estigui a casa seva." (p. 208)

Segle XIII: " El potent impuls vers migdia no va pas extingir-se en el portal de Barcelona, sinó que va continuar, fora del clos de la vila, pel curs de la Rambla futura, iniciant l'anomenat carrer de Barcelona." ( p. 111)

Segle XIV: "Poblat fora muralles.- Fora el clos de la vila hi havia tres aplecs de cases dels quals l'un s'anomenava carrer, l'altre barri i l'altre Raval. El carrer era la sèrie d'edificis que sortien del portal de Barcelona i s'escorrien al llarg del camí que anava a la Ciutat, formant un carrer de cosa de vint cases per costat. Aquest carrer sense valls per banda s'anomenava de Barcelona, 'fora muralles', o 'baix de la Vila'. Algunes poques vegades se'n deia Raval de Baix. Començat en el segle passat, en aquesta centúria va obtenir la seva màxima llargada." (p. 157-158)

Segle XV: "Sembla, doncs, que el cens de Sabadell havia disminuït i així ho acredita la desaparició del carrer de Barcelona i del barri de Rera Església, ja abans de 1454. La guerra de 10 anys contra Joan II devia reduir encara més la població, fins al punt de rebaixar-la a una tercera part..." ( p. 179) "Part de fora la vila havien desaparegut el carrer de Barcelona i el Barri d'En Sallent." ( p. 182).

Segle XIX, 2n. quart: "D'aquests temps és el propòsit i treball continu per a crear el passeig central de la població, que havia d'ésser la Rambla. [...] A principis d'aquest quart de segle ja es va començar a edificar per varis indrets a les vores de la carretera de Barcelona, i el carrer resultant fou dit de Barcelona com en el segle XIVè. L'any 1841, l'Ajuntament, amb motiu de l'erecció de la casa-fàbrica de Josep Duran i Sors, va fer venir un tècnic de carreteres per tal de determinar l'amplada que tocava a la Rambla com a via d'aquella classe. Aquesta és la primera ocasió en què es parla de la Rambla de Sabadell. L'any 1846, essent alcalde Pere Turull, l'Ajuntament va comprar a l'espardenyer Francesc Manyosa l'anomenat Filador d'en Manyosa, espai de terra que anava des del carrer de Sant Pere fins al carrer de Sant Roc, ocupant terrenys de la Rambla. En 1847 i 1848 es vanfer els primers plantaments d'arbres a la Rambla o Passeig de la Rambla, com se'n deia en aquell darrer any." (p. 320)

"No ha d'estranyar-nos que el carrer del Sol i la seva travessia apareguin més tard que els altres carrers d'aquesta barri perquè la multiplicació de cases va fer-se a partir del carrer de Sant Pau. D'ell va avançar el moviment de la construcció cap al que havia d'ésser la Rambla, de la mateixa manera que, a l'altra part de la via central sabadellenca, cresqué l'edificació a costat i costat del camí de Sant Oleguer. És lloc aquí de recordar que en l'any 1846 l'Ajuntament va preparar l'edificació del primer tros de la dreta de la Rambla, comprant el 'Filador d'En Manyosa', que era camp, mentre indrets de més enllà de la Rambla estaven ja edificats." (p. 331)

"En el districte segon les cases havien traspassat, ja, la via, produint el carrer de Barcelona, ara Avinguda de Joaquim Costa." (p. 371)

"Senyalarem, tanmateix, i amb molt de sentiment, la desaparició de la senyorívola propietat dels Oliver, també a la Rambla, amb l'esveltesa dels seus pòrtics ara cegats, l'adequada distribució de les obertures i aquell espaiós jardí arbrat que podíem admirar a través de la poderosa porta de ferro que el feia inaccessible, tot plegat convertit en un singular garbuix d'organitzacions sindicals, professionals, bèl·liques, esportives i d'esplai." (p. 88)